Muntanya i Llibertat (2) Pics Font Blanca i Tomaset amb esquís

L´esquí de muntanya és una disciplina esportiva que otorga als usuaris una sensació de suprema llibertat. Escollir una bona ruta i un bon moment és la clau.
En aquest nou episodi de Muntanya i Llibertat, membres del Grup Muntanyenc de Collserola reflexionen sobre els responsables del canvi climàtic al temps que n´observen algunes conseqüències.
Ascensions als Pics de Tomaset i Font Blanca a la frontera franco-andorrana, el gener de 2016.

Advertisements

3 cims i 4 parells d´esquís. Sortida del GMC a la Vall de Rialb (Andorra)

 

estanyblauAndorra, 22-24 febrer.-Una clapada en una furgo no és el millor hotel d´Andorra, però s´agraeix llevar-te amb els esquís posats i enfilar Vall de Rialb amunt, on un refugi ens ha fet de segon camp, per deixar trastos i seguir coll del Siguer amunt. Travessant l´estany Blau gelat, ens separem en dos grups, uns fan el coll i uns altres el cim del Thoumaset (2700 i pico).

toumaset

Pujant el Tomaset amb l´estany Blau i l´Altiu Font Blanca al fons

L´endemà, a trenc d´alba tresquem cap a la Portella de Rialb i de nou, ens separem en dues direccions i dues carenes, assolint ambdós pics, el de Besalí i el Font Blanca. Dia espectacular i neu prou esquiable. GMC sempre amunt i a vegades avall!

fontblanca

Primeres llums pujant a la Portella de Rialb amb el Font Blanca de teló.

 

Hivernal al Puigmal. Aventures i desventures d´uns esquiadors

Cinc alpinistes del GMC sortien a les 9 del matí de l´estació d´esqui abandonada de Puigmal Err, en una jornada que prometia: Pells de foca sense pega,10 centímentres de neu fresca, núvols i poc fred.

pells de foca

A mitja pujada, un d´ells, el de les raquetes i l´snowboard, decidí fer mitja volta. La resta continuarem cim amunt, sota ja una nevada considerable que esvaïa la visibilitat.

Pujant al Puigmal, la boira baixa

Pujant al Puigmal, la boira baixa

Al cim, la desorientació – o va ser el fuet?- ens desvià cap a la vessant sud, sense saber-ho, lliscàrem fins a una profunda vall desconeguda. La nevada apretava quan els rétol de “Mina Saragossa” i “Reserva de Caça” ens colpejà de realitat: Estavem molt lluny del cotxe on el nostre company esperava incomunicat. La neu, convertida en pluja ens acompanyà fins a la carretera a Ribes de Fresser, on un majordom d´hotel ens invità a un vi i una tovallola, mentre el guarda del Refugi Molí de Gósol, ens rescatà i ens féu treure la primera papilla en una Collada de Tosses nevada.

Ferros al cim del Puigmal (2.913 m)

Ferros al cim del Puigmal (2.913 m)

Finalment, de nit, rescatàrem al company que ens esperava tremolant a la vessant francesa i tot quedà, per sort,  amb un recull d´acudits. Ja ho diu el lema “GMC, sempre amunt i a vegades avall!”

Ingenus, no sabien que els esperava

Ingenus, no sabien que els esperava