Hivernal al Puigmal. Aventures i desventures d´uns esquiadors

Cinc alpinistes del GMC sortien a les 9 del matí de l´estació d´esqui abandonada de Puigmal Err, en una jornada que prometia: Pells de foca sense pega,10 centímentres de neu fresca, núvols i poc fred.

pells de foca

A mitja pujada, un d´ells, el de les raquetes i l´snowboard, decidí fer mitja volta. La resta continuarem cim amunt, sota ja una nevada considerable que esvaïa la visibilitat.

Pujant al Puigmal, la boira baixa

Pujant al Puigmal, la boira baixa

Al cim, la desorientació – o va ser el fuet?- ens desvià cap a la vessant sud, sense saber-ho, lliscàrem fins a una profunda vall desconeguda. La nevada apretava quan els rétol de “Mina Saragossa” i “Reserva de Caça” ens colpejà de realitat: Estavem molt lluny del cotxe on el nostre company esperava incomunicat. La neu, convertida en pluja ens acompanyà fins a la carretera a Ribes de Fresser, on un majordom d´hotel ens invità a un vi i una tovallola, mentre el guarda del Refugi Molí de Gósol, ens rescatà i ens féu treure la primera papilla en una Collada de Tosses nevada.

Ferros al cim del Puigmal (2.913 m)

Ferros al cim del Puigmal (2.913 m)

Finalment, de nit, rescatàrem al company que ens esperava tremolant a la vessant francesa i tot quedà, per sort,  amb un recull d´acudits. Ja ho diu el lema “GMC, sempre amunt i a vegades avall!”

Ingenus, no sabien que els esperava

Ingenus, no sabien que els esperava

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s